Estem de pas a Fianarantsoa cami del parc de Andrigitra... Portem ja quasi una setmana per Mada y de moment tot ha anat molt be.
De Tana vem baixar amb taxi brousse (frego amb 50 persones a dins) fins Ambrosita. D'alli vem comencar una ruta-aventura agafant una pista cap a l'est i despres al sud fins al parc de Ranomafana. Tres dies de bici genials i durillos per camins de treking. Ni electricitat ni dutxes en els tres dies. A seguir l'horari solar i rentarse al riu. Conviure amb els natius i veure paisatges de privilegi.
Hem passat per pobles i barris que deixen la mina a nivell de Saint tropez, pero sense cap sensacio d'inseguretat ni de por. Al contrari, la gent d'aqui es extremadament noble, amable i inocent.
Als pobles erem una atraccio. Sempre acabavem rodejats de gent, pero sense agobiar...
I ja voldrien els craks del tour tenir com a aficio els nens d'aqui, que empenyen les nostres bicis a base de rialles i crits de Salut Whaza!
Vaya pastel eh... ah, Dani les birres despres de la bici. Aqui la mitjana es de 65 cl. i cada dia cauen dos o tres o quatre.
Records!
3 comentaris:
Fianarantsoa, Andrigitra ...tu a mi no m'enganyes, t'estàs inventant els noms.
La veritat es que us va la marxa, jo si passo de Can Girona en bici ja començo a estar aillat del món.
Espero que us vaigi tot tant bé com sembla que us va fins ara.
Salut gent!
Ni electricitat ni dutxes...
juas! Com si fos necessari!
A mes, aixi tindràs més protecció natural nengh!
Vagi molt be nano... disfruta!
en dos paraules:
un-beliable!
com el xavi, em pregunto si les birres tenen el mateix nom que les ciutat:
guinnessifredia, estrellaspaunaboa...
Publica un comentari a l'entrada