C'est fini

Oohohohohh, quina pena...

Ja torno a estar a casa, despres d'un dia de passo per París. Quina rasca!!! Sort que a casa la temperatura es ideal.
Ara toca acabar de disfrutar el viatge... una experiència com aquesta té un procés de digestiò molt llarg.
Toca guardar les males experiències al calaix de les anècdotes, i avivar el record dels bons moments per evitar que caiguin en l'oblit.
El temp decidirá fins a quin punt aquesta aventura ha estat una bona experiència per nosaltres.

Fins la pròxima!!!!

Bajon

Holas!!!

Vaya final de vacances! Porto tot el dia al llit i sense menjar res. Desde divendres que tinc l'estomac fet caldo i cada cop estic mes anemic.
Avui la Katha i el Jose han anat, amb una canoa a motor, a unes illes coralines a fer snorkel i passar la nit alli. Quina enveja!!!
Pero a mi 4 hores de canoa, sobar a la platja, i el tute de tornada se m'ha fet una muntanya, estan com estic ara. A mes, ahir ja vem intentar arribar els 3 a aquestes illes amb canoa de vela, pero el vent bufava en contra i vem haber de tornar. Desisto. Ja tinc ganes de tornar, la veritat...

Bueno, no tot es malo. Mireu com de rapid es pon el sol prop del ecuador. Entre les dues imatges hi ha nomes dos minuts de diferencia.

Relax

Eheheheeee!!!

Estem ja a Morondava, al canal de Mozambique a un bungalow a peu de platja. Ja hem aparcat les bicis per passar al guirisme total. Des del darrer escrit hem estat al parc d'Andriguita per fer uns trekings amb vistes genials.
Despres mega tute de taxi brousse fins Miandrivazo per comencar un descens de dos dies i mig en pirogue pel riu Tsiribihina. Relax, lemurs, ocells, mal de cul i tormenta tropical per acabar la aventura.
I despres va arribar la gran tortura. Dos dies pedalant cap al sud per arribar a aqui, per una pista amb sorra de platja i una calor propia del Sahara. No teniem apenes cap sombra, el sol des de les 8 damunt del cap, una sorra que cremava la pell i una aigua que era com caldo insipid. Un d'aquells cops que es supera la frontera entre el patiment i la recompensa per l'esforc... no valia la pena patir tant.
Per sort ara toquen uns dies de platja, snorkel i relax.

Algu llegira encara aquest blog...