dilluns, 10 de novembre del 2008

C'est fini

Oohohohohh, quina pena...

Ja torno a estar a casa, despres d'un dia de passo per París. Quina rasca!!! Sort que a casa la temperatura es ideal.
Ara toca acabar de disfrutar el viatge... una experiència com aquesta té un procés de digestiò molt llarg.
Toca guardar les males experiències al calaix de les anècdotes, i avivar el record dels bons moments per evitar que caiguin en l'oblit.
El temp decidirá fins a quin punt aquesta aventura ha estat una bona experiència per nosaltres.

Fins la pròxima!!!!




dimecres, 5 de novembre del 2008

Bajon

Holas!!!

Vaya final de vacances! Porto tot el dia al llit i sense menjar res. Desde divendres que tinc l'estomac fet caldo i cada cop estic mes anemic.
Avui la Katha i el Jose han anat, amb una canoa a motor, a unes illes coralines a fer snorkel i passar la nit alli. Quina enveja!!!
Pero a mi 4 hores de canoa, sobar a la platja, i el tute de tornada se m'ha fet una muntanya, estan com estic ara. A mes, ahir ja vem intentar arribar els 3 a aquestes illes amb canoa de vela, pero el vent bufava en contra i vem haber de tornar. Desisto. Ja tinc ganes de tornar, la veritat...

Bueno, no tot es malo. Mireu com de rapid es pon el sol prop del ecuador. Entre les dues imatges hi ha nomes dos minuts de diferencia.


diumenge, 2 de novembre del 2008

Relax

Eheheheeee!!!

Estem ja a Morondava, al canal de Mozambique a un bungalow a peu de platja. Ja hem aparcat les bicis per passar al guirisme total. Des del darrer escrit hem estat al parc d'Andriguita per fer uns trekings amb vistes genials.
Despres mega tute de taxi brousse fins Miandrivazo per comencar un descens de dos dies i mig en pirogue pel riu Tsiribihina. Relax, lemurs, ocells, mal de cul i tormenta tropical per acabar la aventura.
I despres va arribar la gran tortura. Dos dies pedalant cap al sud per arribar a aqui, per una pista amb sorra de platja i una calor propia del Sahara. No teniem apenes cap sombra, el sol des de les 8 damunt del cap, una sorra que cremava la pell i una aigua que era com caldo insipid. Un d'aquells cops que es supera la frontera entre el patiment i la recompensa per l'esforc... no valia la pena patir tant.
Per sort ara toquen uns dies de platja, snorkel i relax.

Algu llegira encara aquest blog...











divendres, 24 d’octubre del 2008

Fianarantsoa

Iepe!

Estem de pas a Fianarantsoa cami del parc de Andrigitra... Portem ja quasi una setmana per Mada y de moment tot ha anat molt be.
De Tana vem baixar amb taxi brousse (frego amb 50 persones a dins) fins Ambrosita. D'alli vem comencar una ruta-aventura agafant una pista cap a l'est i despres al sud fins al parc de Ranomafana. Tres dies de bici genials i durillos per camins de treking. Ni electricitat ni dutxes en els tres dies. A seguir l'horari solar i rentarse al riu. Conviure amb els natius i veure paisatges de privilegi.
Hem passat per pobles i barris que deixen la mina a nivell de Saint tropez, pero sense cap sensacio d'inseguretat ni de por. Al contrari, la gent d'aqui es extremadament noble, amable i inocent.
Als pobles erem una atraccio. Sempre acabavem rodejats de gent, pero sense agobiar...
I ja voldrien els craks del tour tenir com a aficio els nens d'aqui, que empenyen les nostres bicis a base de rialles i crits de Salut Whaza!
Vaya pastel eh... ah, Dani les birres despres de la bici. Aqui la mitjana es de 65 cl. i cada dia cauen dos o tres o quatre.

Records!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Tana

Buenas des de Atananarivo!!!
Per fi hem arribat sense incidents ni retresos i amb les bicis de guais. Avui arribada al hotel petats despres del vol, i una miqueta de turisteo per la city. No es pot caminar mes de 50 metres sense que t intetin vendre algo, et demain diners o et vulguin fer de guia... paciencia de ferro en aquests llocs.
La ciutat no te molt, o no ho hem sabut veure. Segur que el millor es la seva gent, pero de moment es dificil veure res que no sigui molta bruticia i molta pobresa mb uns ulls criats en abundancia i pulcritud... els haure d acostumar.
Per cert, estic a la capital i la conexio es un ferro... no puc pujar imatges i no se si podre fer gaires actualitzacions.

divendres, 17 d’octubre del 2008

The spedida

Ufff... entre els tequiles d'ahir al mejicano i la pastilla de la malària marxo un pelin espessillo.

Tot apunt!!! A les dues pa Paris i a les 9 sortirem cap Antananarivo (capital de Madagascar, claro).

Demà a les 8 i mitja del matí hora local estarem a Madagascar! Al vespre us escric les primeres impresions...



Au revoir!

dijous, 16 d’octubre del 2008

La prèvia

Ieeepepeeee!!! Dropols i dropoles, aquest serà el blog del freake viatge a pedals per Madagascar... el nombre d'actualitzacions del blog es pura incògnita. Dependrà dels mitjans i de les ganes.
Ja ho tenim quasi tot apunt i unes ganes queteloflipas d'arribar a destí... per patir com uns gineses i per veure los lemures i los camaleones.
Esperem que aquest cop surti tot niquelao...

Unes fotos pa joder... et voilà: