Estem ja a Morondava, al canal de Mozambique a un bungalow a peu de platja. Ja hem aparcat les bicis per passar al guirisme total. Des del darrer escrit hem estat al parc d'Andriguita per fer uns trekings amb vistes genials.
Despres mega tute de taxi brousse fins Miandrivazo per comencar un descens de dos dies i mig en pirogue pel riu Tsiribihina. Relax, lemurs, ocells, mal de cul i tormenta tropical per acabar la aventura.
I despres va arribar la gran tortura. Dos dies pedalant cap al sud per arribar a aqui, per una pista amb sorra de platja i una calor propia del Sahara. No teniem apenes cap sombra, el sol des de les 8 damunt del cap, una sorra que cremava la pell i una aigua que era com caldo insipid. Un d'aquells cops que es supera la frontera entre el patiment i la recompensa per l'esforc... no valia la pena patir tant.
Per sort ara toquen uns dies de platja, snorkel i relax.
Algu llegira encara aquest blog...
1 comentari:
si Ricky, encara ens llegim el blog, i t'asseguro que nomes d'imaginar-te amb la bici, la sorra i el sol, la Guinnes freda i la pluja de Londres prenen un caire mes bonic!!!
Torna ja, cabron
Publica un comentari a l'entrada